Lluita sense premi

C.H. Castellar 6 - 5 La Salle Bonanova 'A'

Tot i el gran partit realitzat pels homes de la bonanova, al final l'esforç no va servir de res i es van quedar a un gol de la remuntada, tot i començar guanyant per 0-2 als primers minuts de la primera part. Llàstima del protagonisme inadequat del col·legiat qui va semblar més un àrbitre de col·legi que d'OK Lliga... tot expulsant injustament a en Pau en una jugada sense gaire marro.

Breu crònica:

Tot va començar de cara amb un gol matiner de'n Pau després d'una gran jugada de'n Guillo per la banda dreta, que va fer la passada de la mort a un Pau que es va desmarcar del defensor del Castellar amb l'habilitat que el caracteritza. Poc despés, l'Alex va aconseguir el 0-2 al finalitzar amb escaire inclosa un contraatac propiciat pel robatori d'una pilota al mig del camp. Els visitants van disposar d'alguna bona oportunitat més per augmentar el marcador, ja que fins aquell moment estaven jugant molt tancats en defensa, i sortint a la contra amb força èxit.

Però llavors va arribar el gran protagonista del partit, l'àrbitre. Va començar a treure tarjetes força riguroses als de La Salle, tot i que aquests no jugaven tant dur com els locals, qui sí que se'n mereixien algunes... però a resultes d'una falta a en Pau, incomprensiblement va veure la targeta blava (per acumulació), i tot sortint de la pista, per llençar l'estic a una zona sense ningú a la banqueta de La Salle, va veure la tarjeta vermella. En Guillo, en Josep i l'Alex van rebre poc mes tard diverses amonestacions per protestar a l'àrbitre del comportament dels de Castellar... cosa que feia presagiar que el col·legiat ja havia decidit qui volia que guanyés el partit.

Fruit d'això, els vallesans no ho van desaprofitar, i en un tres i no res, van capgirar el marcador per posar-se 4-2 abans d'arribar al descans, trencant la inbatibilitat d'un Gerard (petit) que estava fent el millor partit de la temporada.

L'inici de la represa va ser similar, amb dos ràpids gols locals que posaven el 6-2 al marcador, on en les dues, en Gerard igualadí va veure com el superàven amb força sort. Però a la resta del partit es va dir a sí mateix que no permetria més gols, i així ho va cumplir. Però llavors va arribar la resposta bonanovenca, amb un esperit de lluita inaudit, tot i que mancàven les forces pels pocs canvis dels què disposaven, concretament 1, després de l'expulsió de'n Pau. En Josep va disposar d'una bona oportunitat després d'una paret, però va trigar massa i el porter el va deixar sense opcions. Ell mateix, va propiciar el tercer gol, penjant una pilota per a què l'Alex
només hagués de desviar la seva trajectòria per marcar el 6-3.

El reforç d'última hora Arturo, qui es va perdre anant cap el partit, es va anar aclimatant al joc de La Salle poc a poc, trenant alguna bona jugada sense acabar d'aconseguir batre al porter, al igual que en Nacho, que si tingués més pulmons hagués arribat a més d'un contraatac. Però gràcies a ell, després de pressionar a un rival i d'una sèrie de parets amb l'Alex, va fer que aquest últim fes somiar amb una remuntada èpica, aconseguint el 6-4 i apuntant-se un hattrick al seu compte personal.

I finalment, quan restaven pocs minuts per acabar el partit, amb els de Castellar massa relaxats, l'Alex els va tornar a deixar entre les cordes al fer una jugada made in "One Hand": en Guillo roba una bimba i la llença cap a la banda al manc, qui rep amb una mà, regateja per l'esquerra al defensor amb una mà, prepara l'arrossegada with one hand, i la clava a la banda dreta de la porteria, tot celebrant el póker amb una ma! 6-5. Llàstima que en l'última jugada fallés estrepitosament per aconseguir un empat que hagués estat més que just, després de veure la blava en Guillo per una altra actuació incomprensible del senyor "vull ser el protagonista i què guanyi el Castellar". Tot i això, no cal treure mèrits a la victòria local, qui va jugar un molt bon partit de control .


I així se'ns van fer les 12 de la nit, esgotats però contents amb el bon partit realitzat. Pròxim partit, a patir amb pocs jugadors a Malgrat... Molta sort, que jo no hi seré!