La pre-crònica
La impressió del partit va ser aquesta, que es va jugar força bé, aguantant tot el partit a un bon nivell però que va faltar la definició als moments importants.
El vídeo del sopar
Com no podria ser d'una altra manera... l'equip fent el burru després d'una bona atipada! Destacar la competició a base de cervesa en la que en Guillo en va ser el gran dominador.
La impressió del partit va ser aquesta, que es va jugar força bé, aguantant tot el partit a un bon nivell però que va faltar la definició als moments importants.
El vídeo del sopar
Com no podria ser d'una altra manera... l'equip fent el burru després d'una bona atipada! Destacar la competició a base de cervesa en la que en Guillo en va ser el gran dominador.
La crònica
Per a la desil·lusió de molts, hi va haver una sorpresa abans de començar el partit disputat a La Salle Arena. Aquesta era la baixa per lesió de l'ex de La Salle, Tito. S'havien aixecat grans expectatives per a aquest matx, en el què es volia veure com li anava al què fins començada la temporada era el punta titular de l'equip lasalià, per la lesió infinita del capità Alex.
1ª Part:
Tots dos equips van sortir a mort, La Salle formant una muralla impenetrable en defensa i en Sant Feliu pressionant com possessos a mig camp. Això feia que els locals no poguéssin moure amb facilitat la pilota a dalt, amb el què costava arribar a porteria. Malgrat tot, els rivals tampoc feien res de l'altra món per emportar-se la victòria. Ambós conjunts van disposar d'alguna que altra oportunitat aïllada, però els porters semblava que tenien el seu dia. En Gerard volia seguir amb la seva ratxa de 2 gols o menys encaixats per partit... així es guanyava alguna caipirinha a l'Opiniao! Mentrestant, en Nacho, que havia estat titular per primer cop, havia d'ésser substituït ja que els seus pulmons li havien dit... prou! Al seu lloc va entrar un Edu amb seqüeles encara de l'últim partit a Vilassar, amb la cella encara mig oberta.
L'empat es va desfer després d'una jugada confusa a l'àrea del Sant Feliu, on, després d'uns quants rebots, el sempre oportú i omnipresent Abraham va acabar empenyent la pilota dins la porteria, 1-0 al minut 18 de la primera, mentre l'equip feia pinya celebrant el gol que tant havia costat. En Josep va fer honor a la seva fama i va acabar rebent de valent durant tot el partit, especialment després d'aconseguir rebutjar una pilota solta els dominis d'en Gerard, quan va rebre una agressió per darrera sense sanció per part del col·legiat, incomprensiblement. Això reflexava el gran esperit de lluita que es veia al camp congelat de la bonanova. L'Abraham va tornar a gaudir d'una bona oportunitat abans de què acabés el 1r temps, amb un mà a mà amb el porter vilassarenc, però la pilota li va marxar just a l'últim moment, amb el què va quedar massa obert per poder fer la rematada.
Amb aquest resultat es va arribar a la mitja part, 1-0 a favors dels locals i amb moltes possibilitats d'aconseguir els 3 punts.
2ª Part:
Els roig-negres van entrar amb l'esperança d'aguantar el resultat, confiant en el bon dia del porter igualadí. Però com es va veure més tard, potser van pecar de conservadors, cosa que va complicar en gran mesura el partit. Semblava que en principi es podria arribar al final del partit amb aquest resultat, però el desenllaç final va ser completament diferent.
Després d'uns 10 minuts jugats, els de Sant Feliu van aconseguir posar-se per davant al marcador en dues ràpides jugades al contraatac, aconseguint l'1-2 sense que La Salle hi pogués fer gran cosa. Va ser un gran xoc per l'equip capitanejat pel Pauet, que no en va, va intentar aixecar els ànims dels lasalians. Així, en Guillo va demostrar perquè és ara el màxim golejador en actiu de La Salle (després de la marxa de'n Didi), quan va picar una falta directa de mestre, marxant amb gran velocitat del porter rival i fent-li un "ganxo" d'esquerres per sota seu, 2-2, cap al minut 12.
L'alegria d'haver empatat i de tornar a ficar-se dins al partit va durar ben poc. El 2-3 va pujar a l'electrònic tan sols 1 minut més tard, davant la impotència de'n Gerard i de la banqueta, que van veure com un antic company, en Tito, el cel·lebrava mig depeu a la zona dels contraris. Poc més tard, l'Edu va tornar a intentar fer una de les seves genialitats, però la seva màgia se l'havia deixat a casa i no va poder picar la pilota des de darrera de la porteria, una llàstima! Intentant la remuntada, els de la bonanova van rebre el 2-4, que seria, per desgràcia, els resultat final, tot i els grans esforços de remuntada per part dels "Gorka's boys", o nois de'n Gorka en cristià.
Ni els crits d'anim del senyor Bea ni la resta d'animadores i animadors (així no em deixo ningú!!!) van fer possible el que hagués estat la 4ª victòria de la temporada, que haurà d'esperar fins aquest cap de setmana vinent, concretament dissabte a les 19h a Barberà, 11è classificat amb els mateixos punts que La Salle, cosa que fa vaticinar que serà un bon partit.
El sopar i les copes
Posteriorment, alguns membres de l'equip, incloent-hi en Manel i la seva respectiva, així com la meva respectiva, van anar a la Verona a fer un sopar de germanor, per fer pinya i per afrontar amb ganes el pròxim partit. Per oblidar la derrota es va anar a fer unes caipis a l'Opiniao, bar en el qual si no hi heu estat, és totalment recomenable anar-hi! (I això que no em paguen per fer'ls-hi publicitat!!!)
D'aqui poc... la resta de fotografies!!
Per a la desil·lusió de molts, hi va haver una sorpresa abans de començar el partit disputat a La Salle Arena. Aquesta era la baixa per lesió de l'ex de La Salle, Tito. S'havien aixecat grans expectatives per a aquest matx, en el què es volia veure com li anava al què fins començada la temporada era el punta titular de l'equip lasalià, per la lesió infinita del capità Alex.
1ª Part:
Tots dos equips van sortir a mort, La Salle formant una muralla impenetrable en defensa i en Sant Feliu pressionant com possessos a mig camp. Això feia que els locals no poguéssin moure amb facilitat la pilota a dalt, amb el què costava arribar a porteria. Malgrat tot, els rivals tampoc feien res de l'altra món per emportar-se la victòria. Ambós conjunts van disposar d'alguna que altra oportunitat aïllada, però els porters semblava que tenien el seu dia. En Gerard volia seguir amb la seva ratxa de 2 gols o menys encaixats per partit... així es guanyava alguna caipirinha a l'Opiniao! Mentrestant, en Nacho, que havia estat titular per primer cop, havia d'ésser substituït ja que els seus pulmons li havien dit... prou! Al seu lloc va entrar un Edu amb seqüeles encara de l'últim partit a Vilassar, amb la cella encara mig oberta.
L'empat es va desfer després d'una jugada confusa a l'àrea del Sant Feliu, on, després d'uns quants rebots, el sempre oportú i omnipresent Abraham va acabar empenyent la pilota dins la porteria, 1-0 al minut 18 de la primera, mentre l'equip feia pinya celebrant el gol que tant havia costat. En Josep va fer honor a la seva fama i va acabar rebent de valent durant tot el partit, especialment després d'aconseguir rebutjar una pilota solta els dominis d'en Gerard, quan va rebre una agressió per darrera sense sanció per part del col·legiat, incomprensiblement. Això reflexava el gran esperit de lluita que es veia al camp congelat de la bonanova. L'Abraham va tornar a gaudir d'una bona oportunitat abans de què acabés el 1r temps, amb un mà a mà amb el porter vilassarenc, però la pilota li va marxar just a l'últim moment, amb el què va quedar massa obert per poder fer la rematada.Amb aquest resultat es va arribar a la mitja part, 1-0 a favors dels locals i amb moltes possibilitats d'aconseguir els 3 punts.
2ª Part:
Els roig-negres van entrar amb l'esperança d'aguantar el resultat, confiant en el bon dia del porter igualadí. Però com es va veure més tard, potser van pecar de conservadors, cosa que va complicar en gran mesura el partit. Semblava que en principi es podria arribar al final del partit amb aquest resultat, però el desenllaç final va ser completament diferent.
Després d'uns 10 minuts jugats, els de Sant Feliu van aconseguir posar-se per davant al marcador en dues ràpides jugades al contraatac, aconseguint l'1-2 sense que La Salle hi pogués fer gran cosa. Va ser un gran xoc per l'equip capitanejat pel Pauet, que no en va, va intentar aixecar els ànims dels lasalians. Així, en Guillo va demostrar perquè és ara el màxim golejador en actiu de La Salle (després de la marxa de'n Didi), quan va picar una falta directa de mestre, marxant amb gran velocitat del porter rival i fent-li un "ganxo" d'esquerres per sota seu, 2-2, cap al minut 12.L'alegria d'haver empatat i de tornar a ficar-se dins al partit va durar ben poc. El 2-3 va pujar a l'electrònic tan sols 1 minut més tard, davant la impotència de'n Gerard i de la banqueta, que van veure com un antic company, en Tito, el cel·lebrava mig depeu a la zona dels contraris. Poc més tard, l'Edu va tornar a intentar fer una de les seves genialitats, però la seva màgia se l'havia deixat a casa i no va poder picar la pilota des de darrera de la porteria, una llàstima! Intentant la remuntada, els de la bonanova van rebre el 2-4, que seria, per desgràcia, els resultat final, tot i els grans esforços de remuntada per part dels "Gorka's boys", o nois de'n Gorka en cristià.
Ni els crits d'anim del senyor Bea ni la resta d'animadores i animadors (així no em deixo ningú!!!) van fer possible el que hagués estat la 4ª victòria de la temporada, que haurà d'esperar fins aquest cap de setmana vinent, concretament dissabte a les 19h a Barberà, 11è classificat amb els mateixos punts que La Salle, cosa que fa vaticinar que serà un bon partit.
El sopar i les copes
Posteriorment, alguns membres de l'equip, incloent-hi en Manel i la seva respectiva, així com la meva respectiva, van anar a la Verona a fer un sopar de germanor, per fer pinya i per afrontar amb ganes el pròxim partit. Per oblidar la derrota es va anar a fer unes caipis a l'Opiniao, bar en el qual si no hi heu estat, és totalment recomenable anar-hi! (I això que no em paguen per fer'ls-hi publicitat!!!)
D'aqui poc... la resta de fotografies!!



6 comentaris:
uoooh guillo eres un crack!
Con cenitas como estas y rivales como estos, uno se siente afortunado y orgulloso de jugar en el equipo lasaliano.
"li he donat peixet pk digui: he pogut ganar..."
jajaja,lo mejor del video son las gotitas k se escapan de la nariz de souza jajaja
podriamos acer de esto un rital..en cada cenita un miniconcursillo y poner en el blog los campeones del mes o asi jajaja
eiii esos videos buenos!!!
se k tiene su tiempo pero la aficion los espera!!!
y k sepais que ago promocion del blog,si no os lo creeis,
www.fotolog.com/guinzes
Los pondré en cuanto llegue a casa. Que ayer no me dio tiempo de subirlos, igual que las fotos. Así que habrá que esperar hasta después de entreno, impaciente, que no se te escapa ni una!
Y a ver si es verdad que promocionas el blog y se apunta alguna/o de tus seguidoras/es a ver algún partido! Lo pongo genérico que sino luego Jess... xDDD Pues eso, a ver si así os motiváis un poco más, que este finde faltó poco, pero faltó.
Com bé diu en Pablo, lo millor...
"osti jo puc ganar, ai que puc ganar"
...no té desperdici!
JAJAJA!
encara ric de les gotes de cervesa que li sortien pel nas de'n Souza!!
per cert, no sé quin dia de desembre em d'anar al seu concert.
AVÍS: No hi haura cervesa a la barra per petició expressa del bateria del grup.
Publica un comentari a l'entrada