Gran joc, ens quedem amb això

I després del partit dels benjamins (Salle - Escolapis) amb un empat amb gust a Victòria per la Salle, tres cotxes es dirigien a l'enfrontament amb un Sant Celoni que ha guanyat l'únic partit que ha jugat; malauradament, contra els Lasalians, col·locant-se en una trista 12º posició, en vers la 9ª de La Salle.Amb la encara perdurable lesió del que es el capità oficial del equip, La Salle troba a faltar les arrencades i bon joc que s'ofereix quan està en pista el "megaman" Alexei.

De totes maneres no pot atorgar-li la derrota a la seva absència perquè va demostrar que amb esforç i ganes el equip revelació pot guanyar a qui es fiqui davant. No obstant, no van arribar a bon port les intencions aquest cap de setmana; encara que la intenció sigui molt important, no es l'únic que importa.

Un resultat igualat: 4-5;
Un arbitre que deixava jugar: 1 targeta groga ( només!!!!)
Unes estadístiques de faltes lluny de ser reflexes del joc que es va viure a l'estadi: algú les ha apuntades?? jo no... Peró segur que son poques amb el joc brut que va deixar veure l'equip de casa.

El partit començava emocionant amb un 5 titular de dimensions nomes igualades per les que podria haver al banquillo visitant. Gerard a la porteria... emmm...bé no m'enrecordo del 5 titular, ho sento, però segur k va ser immillorable!!!

L'avançada al marcador per part de l'equip visitant en una jugada de Wenzes conectant un xut que acabaria desviant( o enviant a porteria) en Pebels va fer pujar l'electrònic a favor dels Lasalians. Amb aquest, no molt mes tard va arribar el segon, realitzat per en Wenzers que afegia un mes a la seva llista de golejadors destacant-se d'en Didac.

La alegria no va durar molt, ja que en poc, i al final de la primera l'equip de casa va remuntar el partit encara no se sap com. un 3-2 que no va ser el definitiu fins que Pebels va motivar una esperança mai desvalguda del equip vermell-negre rematant un contraatac passe d'en jogobonito Edu a la dreta que havia rebut prèviament el passe d'en gran Didac. 3-3 i al vestuari.

Segona part i mes del mateix, asfixiant joc pressionant de l'equip local i errors en defensa o pillades al contraatac que van costar-li a La Salle el 4-3 primerament i el 5-4 darrer. Comptant un 4t gol de La Salle, un penal provocat per el futur capità en defecte del oficial a partir de la setmana següent (Pebels , per qui no se'n hagi assabentat) i magistralment enfonsat a la xarxa per la mitjana esquerre de la porteria (escairota segons les declaracions pos-partit d'en Didac) que donaven un empat emocionant que nomes es mouria amb el gol ras, lent, i des de fora l'àrea que va encaixar la Roca a 5 minuts del termini del enfrontament.

S'ha de destacar la gran actuació d'en Nacho-Princesa, l'impressionant traumatisme que li va produir en Bea al pobre enreixat limitador de camp ( pels de la LOGSE: valla ) ( es broma Josep, esperem tots que no hagi sigut res), les parades de la Roca, la Sort de la Roca ( que va unida a la anterior), la sort del equip i altre volta d'en Roca amb la mala definició del equip rival a l'hora de xutar sols a porteria buida, i les cames llargues i ràpides d'un entremaliat Abrahambam que es capaç de no només ficar nerviós al contrari sinó també al propi equip.

Bé una jornada intensa on nomes els hi faltar marcar al coix i al manc (els dos únics esguerros del equip) per començar a puntuar en la llista de golejadors! som-hi família.

Esperem que la setmana k ve no haguem de llegir cròniques com aquestes i poguem deleitar les nostres ments amb les sàvies paraules d'un capità, e intel·lectual, com Deu mana.

Fins arreveure