Tot i el resultat final, el més important a destacar del partit disputat en divendres nit va ser que es va tornar a veure el bon joc dels de la Salle durant tot el partit. Segurs en defensa i... rodant la pilota i tot en atac!!! Qui ho diria? En Gorka segur que no en un principi, però per fi, a l'acabar, se'l va veure satisfet encara que el resultat no acompanyés del tot.
Aquest cop no tenim fotografies ni reportatge ni res, però del partit cal esmentar la gran feina de'n Gerard (petit) a la porteria, qui semblava més un maromo de discoteca d'aquells que no deixa passar ni déu (va ser decisiu en aturar un penal); el gran gol de'n Pauet que va fotre una cleca per tot l'escaire esquerre de la porteria després de marxar per la banda dreta com una exhalació (llàstima que en una altra oportunitat que va tenir, no va fer cas dels sabis consells de l'Edu, que li va ensenyar com es llençava un penal a l'estil final de la Copa del Rei, però el caipirinhaire va intentar una Panenka que va acabar al cos del porter del Santa Perpètua); la gran feina defensiva del sempre omnipresent Pep, que va desquiciar als atacants rivals fotent-los al terra tota l'estona i fent el gest de... "no, si jo no l'he tocat"; la gran dedicació de'n Guillo, sempre voluntariós, demanant la pilota quan un estava tancat, obrint espai, obrint joc, i amb un remat que hauria d'haver acabat en gol però amb tota la mala sort del món, va picar al terra abans que la pilota!; el invent de gol del sempre sorprenent Edu da Souza (es va sorprendre a ell mateix i tot), que després de marcar va dir: "no, si jo buscava un passe"; i finalment retorn de l'Alex com a contraatacador, que després d'intentar-ho un munt de cops, al moment més important va deixar clavat l'últim defensor passant-li la bimba entre el patí i l'estic i amb un ràpid moviment de canell (tot lo ràpid que li va deixar el canell encara lisiat), va treure les teranyines del marc dels locals.
Una llàstima que s'acabés en empat, ja que en tot moment els lasalians van dominar, gràcies a la feina a la banqueta de'n Gorka i dels consells del retornat fantasma Gerard (gran), i com no, de la aiguadora del partit, Mar. Si no haguéssim estat 5 només...
I per acabar... algunes fotografies més del casament de l'Abraham! Torna aviat que et necessitem!!!


Les grans mousse de xocolata amb menta de l'Edu.... i la història de l'Anna i l'Abraham.
I due noti gangster (Els dos mafiosos, en clar i català)
En Gerard demostra la seva habilitat com a Igualadí... però a en Pau no li dóna confiança!!!
Aquest cop no tenim fotografies ni reportatge ni res, però del partit cal esmentar la gran feina de'n Gerard (petit) a la porteria, qui semblava més un maromo de discoteca d'aquells que no deixa passar ni déu (va ser decisiu en aturar un penal); el gran gol de'n Pauet que va fotre una cleca per tot l'escaire esquerre de la porteria després de marxar per la banda dreta com una exhalació (llàstima que en una altra oportunitat que va tenir, no va fer cas dels sabis consells de l'Edu, que li va ensenyar com es llençava un penal a l'estil final de la Copa del Rei, però el caipirinhaire va intentar una Panenka que va acabar al cos del porter del Santa Perpètua); la gran feina defensiva del sempre omnipresent Pep, que va desquiciar als atacants rivals fotent-los al terra tota l'estona i fent el gest de... "no, si jo no l'he tocat"; la gran dedicació de'n Guillo, sempre voluntariós, demanant la pilota quan un estava tancat, obrint espai, obrint joc, i amb un remat que hauria d'haver acabat en gol però amb tota la mala sort del món, va picar al terra abans que la pilota!; el invent de gol del sempre sorprenent Edu da Souza (es va sorprendre a ell mateix i tot), que després de marcar va dir: "no, si jo buscava un passe"; i finalment retorn de l'Alex com a contraatacador, que després d'intentar-ho un munt de cops, al moment més important va deixar clavat l'últim defensor passant-li la bimba entre el patí i l'estic i amb un ràpid moviment de canell (tot lo ràpid que li va deixar el canell encara lisiat), va treure les teranyines del marc dels locals.
Una llàstima que s'acabés en empat, ja que en tot moment els lasalians van dominar, gràcies a la feina a la banqueta de'n Gorka i dels consells del retornat fantasma Gerard (gran), i com no, de la aiguadora del partit, Mar. Si no haguéssim estat 5 només...
I per acabar... algunes fotografies més del casament de l'Abraham! Torna aviat que et necessitem!!!

Les grans mousse de xocolata amb menta de l'Edu.... i la història de l'Anna i l'Abraham.
