La Salle Bonanova 'A' 4 - 8 C.P. VicAmb una setmana més d'entrenament on cremar bé la resta de canalons, carn d'olla, polvorons i tota la pesca, l'equip de La Salle va arribar al partit amb ganes i motivació. Només dir que quan el capità va entrar al vestidor, tot l'equip es va posar a corejar: "Caaaapi, caaaapi..." Per posar-li a un la pell de gallina!
I amb aquest esperit es va començar el partit, jugant de tu a tu a un Vic d'aquells jovenets però que corren més que l'Abraham (fins i tot el porter!). A més a més, al partit i havia un alicient afegit, la presència de múltiples animadors/es que tot i despertar tard a l'hora d'animar (quan quedava només un minut) van ser un gran suport moral. Entre d'ells podem destacar l'ex de la Salle Sergi, qui feia molt que volia venir però no podia, amics i amigues de'n Nacho i de'n Guillo (qui es van apuntar després al sopar i l'Opiniao de rigor), el germà de'n Gerard (no, aquest cop no va saltar al camp), el senyor Bea & Co. i la Jèssica i l'Anna (s'estan aficionant a l'hoquei i tot... perquè sera?).
Tant és així, que als pocs minuts, una jugada afortunada entre en
Josep, en
Guillo i el porter rival, qui va escombrar literalment a en
Guillo va fer que un xut innocent de'n
Josep acabés entrant sense saber com a la porteria, 1-0. Però el Vic va saber reaccionar ràpid i igualar el marcador en una jugada polèmica on la pilota es va aixecar més del compte abans de ser rematada il·legalment al fons de la xarxa. En aquest moment, els de la bonanova van apretar i van provocar un penal per tornar a posar-se per davant, però en
Guillo no va tenir la sort dels partits passats i el seu xut de canari el va parar el guardameta de la plana de Vic.
I arribats a aquest punt, el Vic va començar a fer gal·la de la seva virtut, la velocitat. No sabem què els hi dónen per menjar (alguns rumors diuen que pinso, altres espetec) però semblava que voléssin sobre la pista, en comptes de patinar. En un penal xutat com déu mana, en
Gerard no va veure la pilota fins que aquesta estava al mig camp preparada per treure després de l'1-2. L'
Abraham va tenir l'empat al seu estic en una falta directa provocada per una jugada de l'
Alex, mentre aquest s'intentava escapolir entre ni més ni menys que 3 jugadors rivals, però no va tenir la fortuna de cara i va enviar la pilota poc per sobre el travesser. I en dues ràpides jugades a contraatac del Vic, es va arribar a l1-4 abans del descans, en uns últims 5 minuts desastrosos pels locals... com vé passant des de fa uns partits. No es pot jugar bé tot un partit i tenir un parell de "pajareadas" de 5 minuts cadascuna per tirar per la borda la feina ben feta... però només cal treballar amb això i es podrà treure la resta de la temporada endevant.
A la segona part va passar 3/4 del mateix, però ara la "pajareada" típica de cada part va venir al principi, i en pocs minuts els de Vic van sentenciar el partit amb dos gols en els què en
Gerard, tot i ser un dels partits on més va parar, no hi va poder fer res, 1-6. En
Nacho va tenir una bona oportunitat per escurçar distàncies a passada de l'
Alex, però no va poder rematar de primeres i, amb la velocitat que els caracteritza, un parell de jugadors del Vic se li van tirar a sobre.
Els lasalians no van despertar fins ben entrada la segona part, quan el marcador era ja de 1-8, després d'una falta directa i un parell de penals en contra (alguns de massa rigorosos). En Pablo ho va provar amb una arrossegada que va sortir llepant el travesser, després de marxar de dos defensors per l'esquerra amb un cop de canell dels seus, en el què va ser el primer avís. Tant és així que restant només uns 5 minuts pel final, va sortir a la llum l'autèntic joc d'hoquei samba de La Salle. Amb el que va ser un impressionant tiqui-taca, en una jugada on va participar gairebé tot l'equip, amb passades ràpides i seques, entre l'Abraham, l'Alex i l'Edu, van aconseguir el 2-8. El 3-8 va arribar poc després de mà de l'Abraham en una jugada semblant, ràpida i precisa, amb una mostra del què hauria de ser el joc lasalià. I finalment, per acabar de rematar la feina, en Guillo va fer una de les seves jugades entrant des de l'esquerra en un ràpid contraatac iniciat per ell mateix amb paret inclosa d'esquenes de l'Alex (qui aquest cop va fer mes de passador que de golejador) i va deixar sentat el porter rematant a plaer amb la porteria buida, 4-8.
Això, però, va arribar massa tard, i la remuntada va ser impossible, però si es juga amb aquesta intensitat la cosa va pel bon camí. Només ens queda millorar la sortida de la pilota i la intensitat en defensa per poder anar cap amunt a la classificació. Però bé, mentre arriba aquest moment, ens ho seguirem passant bé i anant a sopar i prendre copes com sempre, que el més important és el companyerisme, i d'això ens en sobra molt!
I amb aquest esperit es va començar el partit, jugant de tu a tu a un Vic d'aquells jovenets però que corren més que l'Abraham (fins i tot el porter!). A més a més, al partit i havia un alicient afegit, la presència de múltiples animadors/es que tot i despertar tard a l'hora d'animar (quan quedava només un minut) van ser un gran suport moral. Entre d'ells podem destacar l'ex de la Salle Sergi, qui feia molt que volia venir però no podia, amics i amigues de'n Nacho i de'n Guillo (qui es van apuntar després al sopar i l'Opiniao de rigor), el germà de'n Gerard (no, aquest cop no va saltar al camp), el senyor Bea & Co. i la Jèssica i l'Anna (s'estan aficionant a l'hoquei i tot... perquè sera?).
I arribats a aquest punt, el Vic va començar a fer gal·la de la seva virtut, la velocitat. No sabem què els hi dónen per menjar (alguns rumors diuen que pinso, altres espetec) però semblava que voléssin sobre la pista, en comptes de patinar. En un penal xutat com déu mana, en Gerard no va veure la pilota fins que aquesta estava al mig camp preparada per treure després de l'1-2. L'Abraham va tenir l'empat al seu estic en una falta directa provocada per una jugada de l'Alex, mentre aquest s'intentava escapolir entre ni més ni menys que 3 jugadors rivals, però no va tenir la fortuna de cara i va enviar la pilota poc per sobre el travesser. I en dues ràpides jugades a contraatac del Vic, es va arribar a l1-4 abans del descans, en uns últims 5 minuts desastrosos pels locals... com vé passant des de fa uns partits. No es pot jugar bé tot un partit i tenir un parell de "pajareadas" de 5 minuts cadascuna per tirar per la borda la feina ben feta... però només cal treballar amb això i es podrà treure la resta de la temporada endevant.
Entrades
